OPINIONS PERSONALS I TEXTOS PRÒPIS

UN DIA EN LES TROBADES!

El passat 17 de maig, vàrem poder assistir a les trobades de les escoles valencianes d'aquest any, en concret, al poble de Catarroja. Era la primera vegada que anava i, he de dir, qe va resultar una experiència enriquidora, divertida i, realment gratificant. El meu grup i jo vàrem tractar de realitzar una activitat que resultara atractiva als xiquets i que no fora excessivament difícil de dur a terme, per a dinamitzar el taller.
Aquest taller en qüestió, va consistir en la creació de diferents animalets reciclats, mitjançant materials propis que vam anar recollint i recursos proporcionats per la universitat. Els animals (abelles, rates penades, papallones...) es realitzaven amb rotllos de paper pintats, que componien el cos d'aquest i amb cartolines de colors, les quals formaven els complements dels animalets (aletes, potes...)

L’èxit del taller va ser nombrós i, per sort, no vam tindre cap moment per a descansar, ja que no paraven d'arribar més i més xiquets amb ganes de fer i penjar-se el seu propi animalet. D’altra banda, recolzàvem l’ús del valencià, ja que ens comunicaven, tant amb els xiquets com amb les famílies, en la llengua valenciana. A més, Catarroja en ser un territori tradicionalment valencianoparlant, la gran majoria dels menuts que s’apropaven al nostre taller se'ns dirigien directament en aquesta llengua i no resultava difícil la comunicació mitjançant aquesta.

Com a conclusió dir que aquesta experiència ha resultat, en la meua opinió, molt interessant i divertida, ja que teníem l'oportunitat de treballar de prop amb els xiquets i gaudir ajudant-los. Era gratificant veure com somreien portant-se els animalets  la seua casa i, com ens donaven les gràcies per ensenyar-les a fer la seua pròpia manualitat. Sense dubte, l'any pròxim tractaré d'anar, ja que va ser un dia realment inoblidable, molt entretingut i del que vaig aprendre i traure molt de profit.

LA IMPORTÀNCIA DE LA EDUCACIÓ INTERCULTURAL

Com sabem, avui en dia vivim en una societat completament globalitzada, on coexistim i ens tenim que relacionar de forma continua amb la diversitat social i cultural que ens envolta. Per aquest motiu entre altres, en les aules de la majoria de les escoles, trobem gran diversitat en la procedència de l’alumnat, que tenen diferents cultures, formes de pensar i de comprendre el seu voltant. En la meua opinió, seria, com a futurs docents, molt profitós per a que es produïsca un ambient educatiu en valors i principis solidaris i de respecte cap als demés.

A pesar d’això, s’ha d’entendre aquest fet com una situació complexa, que ha de ser tractada amb respecte, amb cuidat i tractant sempre de ser objectius i d’escoltar les diferents opinions que es produiran. Es interessant tractar aquest fet com una cosa natural, habitual, que ha de ser acceptada amb normalitat i que, en contra de ser una cosa negativa, es una situació molt enriquidora de la qual es pot aprendre molt.

Com a docents que anem a ser es important tractar de establir un context en l’aula on les interaccions siguen igualitàries (que tots aportem al mateix nivell, les nostres experiències personals que seran diferents i pròpies). Hem de treballar conjuntament, fomentar l’interactuació dels uns amb els altres (respectant les diferencies i acollint-les com una cosa positiva i d’interès), donant-se així un enriquiment.

Es important que aquesta educació plurilingüe siga real, verdadera i aplicada a la pràctica, que siga una situació que es done de forma natural en la classe i de la que tots i totes les alumnes siguen partícips.

Els alumnes han d’ educar-se en un context de respecte, de tolerància, d’igualtat i entenent que les diferències culturals i en costums dels alumnes son enriquidores per a l’educació i l’aprenentatge de tota la comunitat aprenedora. Per a que es done aquesta situació hem de col·laborar tots de forma unida, totes les vessants que participen en l’educació d’un xiquet (equip de docent, equip directiu, famílies...). L’educació intercultural es la clau per a aconseguir aquesta educació en valors que propose, ha que pot fer una funció integradora, que implique desenvolupar aquest ambient de coeducació i de respecte en les aules.

Jo personalment, que vaig fer les pràctiques en un centre on havia molta varietat en quant a la procedència de l’alumnat, vaig poder viure en un ambient realment coeducatiu, on s’educava als xiquets des del respecte per altres cultures (i l’ interès per elles), aprenent de forma solidària i tolerant. Vaig poder comprovar que una educació plurilingüe era possible i aplicable a la realitat de les aules, i per tant, a mi m’agradaria que el dia de demà, jo com a docent, puga fomentar aquesta actitud en els alumnes. 

Text pròpi, Bárbara Siedlecki García 3ºA

SIGAM RESPONSABLES DEL CANVI

Fa unes setmanes vaig poder assistir a una de les conferències que va dur a terme la professora Anna Camps en la nostra universitat. Voldria compartir amb vosaltres les idees, interessants en la meua opinió, que vaig traure d'aquella visita. 

Anna Camps defèn la  importància de la renovació de la gramàtica a la metodologia i l’ensenyament escolar actual, un procés difícil i costós d’aconseguir, però que la seua solució es troba en mans dels docents i ensenyants de les llengües, i per tant, de nosaltres com a futurs mestres.

Com Camps va defendre al llarg de la seua conferència, aquest problema que envolta l’estudi de la gramàtica a les escoles ve de lluny i es un aspecte interessant a analitzar per a poder comprendre i treballar la situació actual. Històricament s’han tractat de dur a terme diferents reformes e intents de renovació, sobre tot als últims temps, però tots ells han terminant fracassant i no hem aconseguit que s’instal·len en les escoles actuals de forma real i duradora. Per tant, aquesta crisis en l’ensenyament de la gramàtica existeix  fa moltes dècades i continua tenint vigència a dia de hui.

Durant els anys 70, aquesta crisis ja era percebuda per tots els sectors i camps que participen i envolten la comunitat de l’aprenentatge  i els estudis de l’estructuralisme i de la gramàtica generativa varen donar esperances de creure que aquestos marcs lingüístics podien donar resposta a la situació que existia. Aquestes vessants es van estendre, a partir d’aquesta dècada, generalment a tot el mon occidental, i es va imposar com al marc gramàtic general que ensenyar a les escoles.

Aquesta reforma plantejava problemes  per que era una metodologia que anava de avall cap a dalt. Per tant sí responia a una situació de malestar de la gramàtica però no resolia els verdaders i profunds problemes  que realment l’escola tenia.

Anys després, cap als anys 80, va existir un canvi en la forma de plantejar la gramàtica a les escoles . Durant aquesta època es va desenvolupar en gran mesura les activitats verbals (escriptura principalment). Aquesta iniciativa va ser pressa pels propis educadors i ensenyants de la llengua que varen centrar l’estudi d’aquest camp en estudiar el discurs. Així, la gramàtica es va situar i tractar com a la principal ferramenta per aprendre la llengua escrita i millorar-la. De nou, com Camps va defendre, aquesta visió torna a plantejar diferents problemes, ja que en aquesta iniciativa no s’integrava la sintaxi ni la morfologia i no atenia a un dels principals problemes històrics de la gramàtica: la separació entre gramàtica de l’oració i l’ús de la llengua.

Per tant, com a resum, podem dir que la gramàtica tradicional (de les últimes dècades) ha estat més relacionada amb el significat i amb el estructuralisme i la gramàtica generativa el que es feia era separar i allunyar, cada vegada més, l’àmbit de la gramàtica de l’oració i de l’escriptura. Separant així l’ús de la llengua, i sense tractar una cosa tan important i necessària com es  que es comprenga com funciona el sistema de la llengua. Encara a dia de hui existeix aquesta separació tan marcada a l’hora d’explicar la gramàtica a les aules.

Anna Camps va defendre que en l’actualitat la situació continua sent molt pareguda a fa unes dècades, encara que el temps ha passat i les renovacions en les escoles haurien de estar al dia i han de adaptar-se a les necessitats dels alumnes i de la societat en la que vivim (que es diferent a la de fa vint anys). Nosaltres com a futurs docents hem de prendre aquesta causa de forma seriosa i tractar de canviar la situació que es viu a les escoles i innovar i renovar les metodologies amb les que ensenyem a l’alumnat els aspectes de la lingüística (en aquest cas concret, de la gramàtica) i es una feina que ens correspon a nosaltres, com a educadors.

A dia de hui, el sistema d’ensenyament i d’aprenentatge de la gramàtica continua estant desfasat i es basa de nou en la separació dels aspectes ja nombrats anteriorment. El principal que podríem destacar respecte a l’educació en aquest sector en l’actualitat seria que es una metodologia que no incideix en l’ús de la llengua.

Desprès d’assistir a la conferència de la professora Camps, he pogut conèixer i comprendre les bases que, segons la seua opinió, han d’adaptar-se per aconseguir la renovació pedagògica desitjada. Primer, hi ha que intervindre en els continguts que es treballen quan donem la gramàtica. En segon lloc, s’ha d’atendre a la activitat metalingüística de la llengua, la qual té molta importància i s’hauria de potenciar. I per últim, i relacionat directament amb el fet anterior, treballar amb els elements i factors que afavoreixen la ja nomenada activitat metalingüística.

Aquestes tres tasques es situen en el conegut triangle didàctic i son aspectes consecutius i vinculats.  Deurien estar interrelacionades i treballar-les de forma conjunta ja que el camí per investigar l’ensenyament i per innovar i millorar aquest sector hauria de contemplar el treball entre conjunt dels tres aspectes nomenats. 

A més, i com Camps va destacar en nombroses ocasions, un dels principals objectius es la necessitat de salvar la distància entre les gramàtiques de l’oració i les del discurs (que com hem dit, cada vegada s’ensenyen més separades i el que hem de fer es treballar-les de forma integrada i conjunta).

De fet, una de les idees principals que he tret d’aquesta conferència es que la gramàtica de l’oració hauria d’atendre als aspectes més formals de la llengua, als semàntics i pragmàtics. I d’altra banda, la gramàtica del discurs, hauria de ser compatible amb els models funcionals i les aportacions de la gramàtica cognitiva. Açò seria de molta importància per aconseguir la renovació gramatical esperada i fer de ella una realitat a les aules.

Una altra proposta interessant per arribar a l’objectiu desitjat seria la interacció de l’escola amb textos propis, relacionant-lo amb el context i l’entorn pròxim de l’alumne amb la llengua). Treballar a partir de les realitats dels alumnes, i de les seues experiències més properes es una idea interessant i amb grans resultats per a treballar amb els xiquets, no soles la gramàtica si no  també qualsevol altra matèria.

 La llengua es pot convertir en objecte d’estudi si treballem amb el context i la interacció amb el medi de l’alumnat. Es a dir, treballant la metalingüística, de la que hem parlat amb anterioritat (que es pot representar i manifestar en diferents nivells) que podria fer l’estudi de la llengua més atractiu per als estudiants i motivar-los. També, com va defendre Camps, hem de recordar que sense activitat verbal no es pot desenvolupar l’activitat metalingüística de la llengua.

Per últim i com a conclusió he de dir que la conferència, encara que al vaig anar amb una actitud poc positiva ja que el tema de la gramàtica no es el que més m’apassionava i el trobava pesat, hem vaig portar una agradable sensació després d’assistir. He comprès millor l’evolució que aquest camp ha viscut al llarg de les etapes escolars i que descobert que, per desgràcia, encara hi ha molt de treball que fer i que es, en gran mesura, els que ens anem a dedicar a la ensenyança d’ací no molt de temps, tenim una responsabilitat amb açò.

També he pogut conèixer les bases que estan d’actualitat per a poder realitzar aquesta renovació pedagògica en la gramàtica, i que es important que nosaltres les coneguem per a poder formar la nostra opinió i pensar quina vessant o metodologia vull treballar en el meu futur. I per tant, per a poder formar part del canvi, del canvi real, en les escoles.